Oriol Josa & Sergi Sirvent - ARMA POÈTICA

by Oriol Josa & Sergi Sirvent

/
1.
02:13
2.
04:08
3.
01:47
4.
5.
01:19
6.
03:05
7.
8.
9.
10.
04:17
11.
02:24
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.

about

Alguns poemes /temes del meu amic Josa.

credits

released May 6, 2013

Oriol Josa, veu & guitarra & harmònica
Sergi Sirvent, guitarra & bateria & flauta turca & percussions

tags

license

all rights reserved

about

SERGI SIRVENT Barcelona, Spain

Hi! Here you have a few different things from my musical life: albums, live shows, some home recordings, etc..
I play piano, guitar, I sing,also play a little doubble bass, electric bass, some drums, trumpet, percussions...etc
HOPE YOU ENJOY!
... more

contact / help

Contact SERGI SIRVENT

Streaming and
Download help

Track Name: El Peix Crit
NINGÚ EL VEU
ÉS COM UN SOMNI
ÉS EL PEIX CRIT

ALGUNS CRIDEN QUAN EL SENTEN
ALGUNS ALTRES, NO FAN RES.

TOTHOM PARLA DEL PEIX CRIT
NINGÚ PARLA DEL PEIX CRIT

UN CRIT AGUT
DE TANT EN TANT,
RECÓRRE LA PEIXERA...
Track Name: Ara
Ara: del verb “arar”; gerundi, “arant”

Arar a la ciutat entre les pedres

brutes dels raïls, petroli en pols

les recobreix, i cobreix el meu alè.

Inocu caminar entre els clarsdebosc

d’aquest subsòl, dins els vagons plens

de silenci i de gent que es lleva per treballar

i els ulls absents mancats de força

o de sentit, lluny

del seu cos, de tots els altres.

Ara.

Desbrossa les pestanyes

del tel de mandra que les entreclou

treu la mà del paquet

i busca allò que volen els altres.

No som només homes davant de la mort

també ho som davant de l’altre.

La vida que dónes et fa algú

la resta és una anècdota

del teu pas per la terra.

Ara.

La teva mà sobre la fusta

o la teva mà sobre botons i botons de plàstic

Els teus ulls sobre els infinits

de diferència, en la terra, el cel, l’horitzó,

o sobre superfícies rectes, llises,

sobre una taula i sota llum regular.

Ara

perquè les coses canviïn

amb prudència, a poc a poc

i amb constància. Descansa

per continuar arant. Ara

i descansaràs.

A qui és a la llum, la llum li ve.

I a qui se n’amaga, la llum li fuig.

És tan simple.

Ara.

Sempre el que tu hi dónis

serà menys del que en rebràs

i si no, ara rebel·lat

perquè algú et fa esclau.

És en aquest moment on has d’arar

És en aquest lloc quan has d’arar

És en la diferència que sempre és ara.

És ara. La terra t’espera.
Track Name: Wasabi
És super-forta

aquesta manera que tinc

de col·locar-me amb tu,

verda alegria.

Pots ser dolent??

i si busqués la pau

hauria de deixar-te?

Cal que em preocupi

aquesta passio meva

per menjar-te?

Perquè no exagero pensant

que tu ets com el sexe i em

sorprenc menjant-te en públic.

i em dic,

ja que ara no puc ser feliç en parella

si ho podria ser si et fes un temple

i llavors em dic

que en el meu pal·ladar ja hi tens un temple sant

i que en mi déu es revel·la

quan em grimpes fins al nas.

Amb tu en vida arribo al cel

i potser per això, per tu, viatjaria fins l’infern.

Estimat Wasabi.
Track Name: Un Peix Trist
és un peix trist i

paga impostos

va per la corda fluixa

i al devall hi ha cocodrils.

Va saltar de la peixera

pero la xarxa estava a sobre

(nnno es veia!)

i l’han castigat

a sortir per la tele

(de peixos)

però mare…, i què és un cocodril?

un peix amb una carcassa i dents d’acer

que és un peix com els altres

amb una mica de poder

i ara n’hi ha un que:

“jo vull que guanyi el cocodril!”

perquè és de la família

i aquí arrela l’esperança eterna

del joc

que uns per sempre siguin

cocodrils

¡ah farsa!

i la resta en fila a l’infinit

continuïn sent un peix

que perd

perquè no es pot sortir de la peixera

i en el mirall dels peixos

l’esperen cocodrils

i en diuen… ¡espectacle!
Track Name: Fruit
Va néixer un fruit

de la meva boca

podria haver estat

una paraula

podria haver estat

un petó

però era negre i era

trist

i entre els meus riures

sonava el crit

d’un animal mort

Abans vivia

i un dia em van matar

tu mires a una altra

banda

em vols comprar barat

I em menges

però a la teva boca crido

sóc ser viu assassinat

Ara menja’m.
Track Name: La Derrota
<<que el amor pueda jamás perder

es un hecho que no podemos aceptar

como verdadero>> R. Tagore, Aus Errants, 312


eres enmig del desert, tot sol en un món sencer

amb el cor esclatat i la sang, que havia aixecat

selves de rica fauna i flora i gustos, ara ofegava

els teus òrgans i et sortia per la boca

com una trista font.

Però la teva ment definia amb dolorosa claredat

una pregunta: Era possible?

La derrota total? I tota la màgia

veritable, i tots els sentits del món units

t’havien abandonat?



Et posaves la pols a la boca per saber si era certa.

Ho era. La derrota era total

el món ja no existia

La teva vida ja no tenia fets. Només preguntes.

Ja no eres. Vas ser.

I el vent no t’ensordia. I el dolor no t’enganyava

Eres tu, l’abisme.